El divendres dia 10 de desembre els alumnes de segon vam sortir de l’institut per agafar un autocar amb l’objectiu d’anar a visitar la petita església de Sant Pere el Gros, ja que és d’estil romànic, tema que havíem estudiat enl’assignatura de ciències socials. Quan vam arribar allà, l’home que ens havia de fer de guia ens va fer una breu introducció del que parlaríem i vam entrar a l’església.

Lalumnat atent a les explicacions del guia

L'alumnat atent a les explicacions del guia

La petita esglesiola que ara apreciem abans formava part d’un conjunt monàstic dels segles XI – XIV. És de planta rodona o central, amb uns murs molt gruixuts (de 2 metres), no gaire alta i amb un interior molt fosc, només il•luminat per la llum d’una finestra. A l’interior hi ha petites absidioles i una estreta escala que dóna a la teulada.

Al voltant de l’església hi ha les restes del conjunt monàstic, amb alguna torre. Uns 100 metres més a la dreta, hi ha el molí fariner de l’església. El seu funcionament consistia en l’entrada d’aigua del riu Ondara, que abans arribava fins al molí, que accionava el rodet i feia moure la mola volandera i el riscle. Gràcies a aquest moviment, el gra que hi havia a la farinera s’espremia i aixafava i en quedava farina.

Els alumnes a Sant Pere el Gros

Els alumnes a Sant Pere el Gros

La visita va ser interessant, tot i que en alguns moments (a causa del fred o de tenir amics a la vora) no s’escoltava gaire o es parlava amb els companys. Tot i això, és important saber-les, aquestes coses, ja que per conèixer altres llocs, primer has de saber la història que envolta el teu poble.

Mariona Puig (2n d’ESO)

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos requeridos están marcados *

Publicar comentario