Quan l’avió de Reus es va enlairar,  m’imaginava Londres com una ciutat gran, amb gent seriosa, amb un clima fred i humit i sense gaire ambient. Sobretot al capvespre, quan el sol començava a marxar; però veig que anava bastant equivocada.

En arribar, el primer que vam veure va ser lluir el sol, un sol calent i un cel sense núvols, cosa que em va estranyar una mica, però que em va fer posar de molt bon humor.

Després d’instal·lar-nos a l’hotel i d’haver dinat, vam anar al British Museum, on vam entrar de franc. Llavors em vaig assabentar que els museus a Londres són gratuïts. D’aquest avantatge, en vam treure força profit perquè en vam visitar uns quants.

Durant els següents quatre dies que ens quedaven per endavant, vam conéixer llocs emblemàtics de la ciutat, com per exemple el London Eye, el Big Ben, un impressionant edifici que m’ imaginava més petit.

També vam passejar per Harrods, un gran centre comercial car i molt luxós.

El dia abans de marxar, vam anar a passar la tarda a Camden, un mercat a l’aire lliure on es pot trobar tota mena d’articles: souvenirs, roba,etc.

La gent catalana acostumem a pensar que els anglesos sopen molt d’hora, però no és així: nosaltres ho vam trobar tot obert, ja fossin les 9 o les 10 del vespre.  A la nit, quan ja s’encenien els fanals dels carrers, podíem contemplar com els autocars, els cotxes i la gent ambientaven la ciutat. Tot plegat em recordava molt Barcelona.

Finalment, quan ja tornàvem cap a Cervera, em vaig posar a pensar en les coses que havia trobat curioses d’aquella ciutat: la seva manera de conduir (per la dreta), els avisos que ens vam trobar als passos de vianants (look right, look left), els grans jardíns de gespa i famosos autocars de dos pisos, entre moltes altres coses.

Si algún dia teniu l’oportunitat d’anar a Londres, aprofiteu-la, jo us ho recomano, ja que és un dels millors viatjes que he fet mai, i crec que paga molt la pena.

Ariadna Mora Farré (1r Batxillerat)