Curs 2018-2019

La Marta Cuadros ha sigut professora de naturals als cursos de primer i segon d’ESO en el nostre centre des de fa 21 anys. Abans va estar a l’escola Jaume Balmes, una de les escoles d’aquesta mateixa ciutat i ja venia d’Igualada després de passar el seu primer any a Barcelona. Ara, després de 39 anys de classes en total i molts alumnes, es jubila. Li hem fet una entrevista per a saber que ha viscut ella.

 

– Com et sents havent tingut com a alumnes a pares i fills?

És una satisfacció, a mi em fa molta il·lusió anar per Cervera i trobar-me a persones, ja d’una certa edat, que he tingut com a alumnes, i que després també n’he tingut els seus fills a classe. M’agrada anar pel carrer i trobar-me als meus exalumnes, és una situació que em fa respecte.

 

– Què te n’emportes d’aquest centre?

Me n’emporto una experiència vital en molts aspectes; pel professorat que he anat coneixent, moltes amistats, crec que m’he entès bé amb tothom i que ens hem ajudat mútuament; els alumnes també han aportat el seu gra de sorra, els professors als alumnes sempre ens ensenyeu coses… M’hi he sentit molt bé, des del primer dia em vaig sentir acollida, he treballat a gust amb l’assignatura que m’agrada, en cursos que ja tenia per mà de quan era al Jaume Balmes. M’emporto molt bon record de tot.

 

– Per què vas decidir dedicar-te a l’ensenyament?

A mi, fer de professora, en principi ja m’agradava, el meu pare ja ho feia en horari parcial, i pensava que m’agradaria fer de docent, tot i que la meva il·lusió era ser professora de matemàtiques, amb alumnes més grans. Vaig fer classes de matemàtiques a alumnes més joves, i finalment, he acabat sent professora de naturals, i n’estic satisfeta. Trobo que és una gran responsabilitat dedicar-se a l’ensenyament, ja que tenim alumnes en unes edats importants i hem de ser conscients que tot el que fem els pot condicionar, i  és un gran repte.

 

– Què t’ha dut a seguir les mesures mediambientals que es porten al centre (projecte òliba, reciclatge, apagada de llums, recollida de taps,…)

Jo em vaig afegir al carro, i he acabat fent aquesta coordinació des del 2004, i la veritat és que ho he trobat engrescador i interessant, opino que és un aspecte que no es pot oblidar, i menys avui en dia.

 

– Alguna anècdota que mai oblidaràs?

Una anècdota va ser, per exemple, quan vam alliberar les òlibes i van venir els forestals dient que l’havien trobat en el jardí d’una casa i la vam haver de tornar a col·locar. Ho vaig trobar graciós i engrescador pels alumnes. També, una vegada al laboratori, quan encara es podia fer, estàvem disseccionant un ull de bou i un alumne em va caure rodó. Vaig haver d’anar corrent a buscar ajuda i a partir d’aquell dia no ho he tornat a fer més. Era una pràctica molt interessant que havia tret d’un museu de la ciència, però aquell alumne em va caure i no hi he tornat.

 

– Què no trobaràs a faltar de l’institut?

Els horaris, el fet de no haver de corregir els exàmens…, coses així és el que no trobaré a faltar.

 

– Si ara haguessis de tornar a triar entre la feina de professora i una altra, què triaries?

El mateix, tornaria a repetir tot el que he fet.

 

– Quina diferència trobes que hi ha entre l’EGB i l’ESO?

En el meu cas, principalment, la manera d’estructurar-se i funcionar dels centres. Pels alumnes no gaire, ja que eren gairebé les mateixes edats, la diferència que hi havia és que allà, en l’EGB, eren els grans i aquí, els mateixos alumnes, són els petits, i això condiciona una miqueta. Però per la matèria, ha anat canviant al llarg del temps, ja que també ens han canviat els models educatius, ara bé la base, en el meu cas, és la mateixa.

 

– T’hauria agradat fer classes a cursos superiors si s’haguessin donat les circumstàncies?

Bé, no ho sé. Un any crec que vaig fer algun apartat d’un quart d’ESO però no, ja m’està bé. Per la meva formació, que vaig fer magisteri, m’ha condicionat a fer només primer i segon d’ESO i ja m’està bé.

 

– Què creus que serà el que trobaràs més estrany deixar de fer després de fer-ho durant tants anys?

Em costa imaginar-me el dilluns que ve sense haver-me d’aixecar al matí i arreglar-me, venir cap a l’institut, haver preparat les classes, haver mirat què faré, què no faré, trobar-me amb els alumnes, segurament ho trobaré estrany i potser també que d’aquí a uns anys aniré pel carrer i el jovent que trobaré, nou, no el coneixeré.

 

Marta, moltes gràcies per tot, i molta sort!