Marc Márquez és segurament el personatge cerverí més famós arreu del món malgrat la seva joventut. El darrer any va quedar campió del món de motociclisme en la categoria de 125cc. Aquest any ha fet el salt a la categoria de Moto2. Després d’uns inicis una mica complicats a causa de diverses caigudes, ha guanyat la darrera cursa celebrada al circuit francès de Le Mans. Hem volgut conèixer-lo una mica millor i li hem fet una entrevista a través del correu electrònic:

El pilot cerverí en la seva moto

El pilot cerverí en la seva moto

A quina edat vas començar a anar en moto?
Als 4 anys, amb una Yamaha Piwi.

Vas tenir un gran suport per part de la teva família?
Quan era petit, la meva família va dedicar molt temps, molts caps de setmana per portar-me a entrenar. Ajuda molt que la família sigui aficionada a les motos, ja que en aquest esport s’ha de dedicar molt temps, sobretot quan comences.

Quan vas començar a córrer en 125cc, et pensaves que algun dia arribaries a ser el campió tan aviat?
El meu objectiu era arribar algun dia al mundial, i, un cop vaig arribar-hi, un dels meus somnis era ser campió, però no m’esperava aconseguir-ho al meu tercer any al mundial.

Com t’has sentit en guanyar la teva primera carrera a Moto2?
Tenia moltes ganes de fer un bon resultat en Moto2, ja que a les tres primeres curses vaig cometre alguns errors i la sort tampoc acompanyava. Guanyar la cursa de Le Mans va ser molt important per a mi i per a l’equip.

Com és la competivitat a Moto2? Hi ha molta diferència entre 125cc i M2?
A Moto2 hi ha molts pilots amb molt nivell; això fa que sigui una categoria molt disputada i és molt difícil estar constantment lluitant per les primeres posicions.
A Moto2 la moto és molt més pesada (125 = 73kg. Moto 2 = 140kg), la potència també és major, però la diferència més gran és el fre motor: una moto de 2 temps pràcticament no té fre motor i una Moto2, en ser de 4 temps, té molt fre motor, i és una de les coses a què t’has d’adaptar millor.

Com t’ho fas amb els estudis?
Ara fa un any que els vaig deixar, ja que no tenia temps. Ara només estudio anglès 4 hores per setmana.

Et molesta molt el fet d’anar pel carrer i que tothom et demani alguna foto, firma etc.?
Sí que cada vegada la gent em coneix més i em para més pel carrer, però és una de les coses que comporta aquest ofici. Jo prefereixo ser discret i que la gent no em conegui, però l’afició és una de les coses més importants, i si pots sempre els has d’atendre.

Com et sents quan a les teves fans els agafen atacs?
Hi ha molts tipus de fans, però sí que hi ha gent que són més expressius, i, quan et pasa això, et quedes una mica sobtat.

T’ha ajudat molt tenir un club de fans? (Oficial Fan Club)
A mi no m’ha canviat res, la meva feina és pilotar la moto. Un club de fans és una cosa que es genera sola, però sempre és maco veure la gent que t’anima.

Com és el dia a dia d’un pilot?
Em llevo entre 8-8:30, normalment al matí vaig a entrenar en bicicleta (2 hores) o a la piscina (1 hora); després de dinar, dos dies a la setmana estudio 1h30′ d’anglès. Cap allà a les 5, vaig al gimnàs amb el meu germà i el preparador físic (en Genís Cuadros). Molts dies entre setmana vaig a Barcelona a diferents actes de patrocinadors.

Quan viatges a l’estranger, et queda temps per fer turisme?
Quan correm a Europa no tenim temps per fer turisme. Però sí que, quan anem a curses internacionals, tenim algun dia, ja que viatgem un o dos dies abans per acostumar-nos a l’horari.

Què fas els caps de setmana que no tens curses?
Estic amb la família i els amics, aprofito per desconnectar una mica.

La carrera de pilot no és per a tota la vida, què faràs quan s’acabi?
Ja ho veurem, pero m’agradaria tenir un treball que estigués relacionat amb les curses o el món de les motos.

Gràcies, Marc, per dedicar-nos un temps i felicitats pel teu triomf al circuit de Le Mans

Núria Serés i Àngel Vilaró